Aqüeducte de Segòvia


L’aqüeducte de Segòvia és una de les obres més imponents i magnífiques que els romans van deixar en aquesta ciutat espanyola. La instal·lació es va construir per conduir cap a Segòvia l’aigua de la muntanya i avui és un dels símbols més representatius de la ciutat.

Els diversos estudis daten la construcció al segle I dC, durant l’època dels Flavis. L’aqüeducte està format per 167 arcs de pedra granítica units per carreus sense fer-hi servir argamassa, només mitjançant un enginyós equilibri de forces.

El primer tram de l’aqüeducte comprèn 36 arcs apuntats i reconstruïts al segle XV per restaurar la part destruïda pels musulmans. Si el visitant es fixa en el pis superior, els arcs tenen una llum de 5,10 metres, amb uns pilars menys alts i menys gruixuts que els que es poden veure en el pis inferior. Finalment, l’estructura es completa amb un àtic per on discorre el canal que conduïa l’aigua.

Està considerada una obra de gran bellesa i no és estrany que la UNESCO declarés aquesta estructura Patrimoni de la Humanitat.

Tots els habitants de la província coneixen la llegenda de l’aqüeducte de Segòvia. Segons diuen, una nena pujava cada dia fins dalt de tot de la muntanya i baixava amb un càntir ple d’aigua. Un dia va demanar al dimoni que construís un mitjà per no haver d’anar a buscar aigua cada dia i aquella mateixa nit el diable li va concedir el desig a canvi de la seva ànima, si aconseguia acabar-lo a temps, abans que cantés el gall. El dimoni va construir tot l’aqüeducte, però, abans de posar la darrera pedra, el gall va cantar i, així, la nena no va perdre l’ànima i els habitants de Segòvia van poder tenir aigua. A l’aqüeducte hi falta aquesta darrera pedra, en un espai on ara hi ha una marededéu de la Fuencisla.

Si vols acostar-te a veure aquest monument històric, no dubtis a aparcar el teu vehicle al nostre parking del passeig Campos de Castilla, s/n, a l’estació de la ciutat.